Les profunditats: Cantina Chet

Tothom comença de nou a parlar amb qui té al costat. No sembla comú veure a gent nova, un fet que dona mal auguri. En demanar una taula, seure i  beure; no van tenir cap problema. Al cap d'una estona, s'apropen cap al cuiner, un humà gos, de color blau, amb pírcings, faccions robustes, perilla amb alguna cana, draps marrons amb un davantal i gorro de cuiner blancs. 

- Benvinguts cantina de Chet!, jo Chet!, que puc ajudar! - Expressa amb grans crits, curiosament, agradables.

- Algun mapa d'aquí? - Comença tímidament Azafrán.

- No sou nous aquí!, perillós lloc!, recomano vigileu! - Un gran somriure, delatant una dent de plata.

- Tenim una missió, el poble pateix pels monstres, no funciona la barrera. - Aclareix Eliana, contrastant amb el seu to suau.

- Més carn per cuinar!, sí que barrera falla!, mapes turistes fàcil costat! - Fent senyes amb els braços.

- Gràcies, Chet, saps alguna nova sobre la maga Haila? - L'ànsia obre els ulls de Dybbuk.

- Uno sobreviure! Loco!, costat carreró!, malalt! - Gesticulant amb agilitat.

- Bueno, vull preguntar unes coses, privades, perdeu-vos. - Ulls calmats i cua caiguda; acceptant, van deixar a Diddy i Chet sols.

- Deixa de fer el tonto, parla, saps de la marca de l'aranya? - Comenta amb veu baixa a cau d'orella.

- Dius!, No tonto!

- Si vols et rajo aquí mateix, a veure si canvies d'opinió. - Un to seriós, acompanyat d'una actitud amenaçadora.

- A lo millor et rajaria primer a tu, qui treballa amb gabinets? - L'accent, to i el llenguatge és completament diferent.

- Saps alguna cosa o no? - Vacil·lant.

- Mocós, sé moltes coses, són qui controlen el mercat aquí, no vull involucrar-me en res seu, menys sí que tens assumptes en contra. - La cara de gos agafa un to fosc.

- Alguna pista?

- No seguir-los, els trobaràs, però no facis res del que te'n penediràs...

- Mira, no vull complicar-te el...

- No amigo!, no recepta!, beu amics! - Va atordir-se, un canvi brusc.

- Vale, vale, ho pillo. - Diu en tornar a la taula amb tothom.

En gaudir de menjar exòtic, veuen entrar i sortir gent. Diddy és fixa indiscriminadament de qui coincideix allà. Sembla que fes un estudi del local. Dybbuk entén al seu company, és complicat no fixar-se amb les persones que hi ha. Inexplicable com les persones, com més anys tenien, més atractives es fan. Al cap d'una estona, van pagar.

- On anem? - Tirant el mapa que tenien fins al moment Maya.

- Jo vull una cosa..., a l'espectacle. - Començant a moure la cua de costat a costat.

- També. - Un somriure que creix en Maya.

- Podem passar pel carreró... Vull parlar amb qui ha pogut conèixer a la maga... - Dybbuk amb la vista al lloc indicat per Chet.

- Vale, ens separem per no perdre temps, jo vaig al carreró. - Una pota indicant al costat.

- Jo vaig amb tu - Rapidesa en l'aleteig de les ales i les paraules.

Amb decisió, Diddy i Maya van a l'espectacle; Dybbuk, Eliana i Azafrán a parar amb qui ha conegut a la millor maga del món.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Les profunditats: Presentacións

Cuentos de Luna Roja: Lluna

Formulario de contacto

Nombre

Correo electrónico *

Mensaje *