Les profunditats: Presentacións

En entrar amb pressa a l'ajuntament va xocar. L'elf que hi havia va molestar-se, però en veure a Dybbuk va continuar amb certa molèstia. Moment que va ajudar a observar aquell ajuntament, de dues plantes de fusta.  Decorades amb or, petits detalls en espirals a les parets, la separació entre plantes era d'un verd bitllant. La porta de vidre no li va generar resistència, en entrar va dirigir-se a la dependenta i ensenya una carta.

- Oh, pots passar a la segona planta, les escales estan al passadís de la dreta - Respon ràpidament.

Sense parlar, va anar-hi, veient la gent de diferents races que hi havia. Va sentir tristor per la discriminació que patirien. Sense parar, va pujar les escales, podia escoltar el que semblava mitja conversa que parava en entrar ell.

A dins una tropa diversa l'esperava, un nan amb anells, una camisa verda oberta mostrant els pèls del pit, uns pantalons d'un to més fosc amb una textura que creava línies. Davant hi ha un mico amb una pipa encesa, creant un vapor que ambienta el lloc, vestit just per tapar les seves parts íntimes. Al costat seu un ésser amb potes i braços de cérvol, uns cabells rissats, un to de pell marró, amb roba d'arquera. Molt a prop una fada petita, volant, de pell morada, dues antenes i uns cabells rossos; amb sabates i vestit folgat verd. Més allunyada una elfa verda, amb les seves orelles puntegudes apuntant a terra, roba modesta, expressió trista i fumant-se un cigarro.

- Arribes tard..., com deia, haureu de portar-me parts de menjar, per poder celebrar la festa del calder, us pagaré bé, sereu herois... - va dir amb disgust l'alcalde.

- Què me dius, amb un clanker a l'equip? - Va dir el mico.

En fer una passa, la mitja cérvol es va posar al davant, molestant l'intent, de segur mai havia patit cap discriminació, no és un equip amb el qual es pugui treballar. Va mirar a l'alcalde que va llençar un sac per a cadascú, amb deu monedes cada un.

- Esperó que ho aconseguiu, considereu-ho un petit pagament per avançat, ara comenceu, i deixeu-me en pau - Va pronunciar en veu baixa el nan.

- Hola, jo soc Eliana, tu ets? - la mitja cérvol pregunta.

- Jo soc Dybbuk. - Amb les espatlles baixes.

- La fada és Azafrán, l'elfa és Maya Calico, el mico és Diddy...

- Simi, no mico, i tu, clanker? - Comenta Diddy amb cara de fàstic.

- Clanker...? - Li va fer una mirada furtiva pujant l'esquena..

- Veig que segueixes amb l'humor de sempre, perquè no fem primer la missió? - Va interposar-se Eliana entre ells, que van assentir.

En sortir de l'ajuntament, van observar amb més detall el poble. Gent de tota mena caminant encorbats, mirant al terra. Les cases amb poc manteniment i gent plantada al carrer. En arribar als afores, els camps mostraven sequera, ni una germinació, cap animal sa.

Quan el sol es va moure un terç de jornada, en un bosc ple de marques als arbres, van començar a obrir els ulls per possibles plagues. El sol il·luminava menys el camí, tothom sabia on trepitjar. Dybbuk sent una tristesa per no saber què està fent, a on arrelar-se. Al cap d'una estona es van plantar a la vegada.

- Qui té el mapa? - Mentre es rascava la cua.

- Jo el tinc, donaré una ullada, espereu. - A l'instant la fada va començar a pujar fins a perdre's de vista.

- Quina merda, si l'esclafen hem perdut el mapa. - Va començar a furgar-se el nas Diddy.

- Sempre tant positiu. - En tornar trotant Eliana.

El grup el confonia, com pot ser que aquesta varietat no es contamines entre ells. En descendir aquell petit ser, va assenyalar el destí, amb una gran i extensa explicació dels fongs que hi ha al davant. 

En poc de caminar, uns bolets gegants havien envaït la zona, embrutant-ho tot amb la seva llet, o làtex com li va explicar el seu pare feia temps. Van inspeccionar cada hectàrea d'aquell camp mort, com si el líquid d'aquesta espècia invasora hagués desfet tota vida. Un lloc desèrtic, tot sorra a trenta metres del primer fong. Azafrán a prop d'Eliana, inspecciona les baves de color del vi del terra. Diddy, a l'altre costat, s'apropava a una d'aquestes figures. Mentre observa, comença a caminar cap a un d'aquest, ense entendre tanta fascinació per sis plantes al·lucinògenes.

Al cap d'una estona veient aquesta variant, no la reconeix, no és una que hagués estudiat, va girar-se, el mico treu una daga de la butxaca, per treure un tros d'aquest aliment, perillós, no se sap si es podrà menjar. Veient com feia el tall, va caure d'esquena al fong, interrompent les accions de tothom. Es va sentir observat, tantes mirades d'horror ja el tenien acostumat, però eren d'un altre tipus. Una ombra sobtada el molesta i lentament va pujar la mirada, com per comprovar l'hora; i va entendre les mirades.