Històries

Dins de la sala d'escacs del centre moral hi ha set persones atenent en Vicents. Una sala situada a dalt d'un edifici accessible per unes escales de ferro al mig d'un petit pati obert. La sala gran tenia diverses taules amb cadires oposades i un taulell d'escacs al mig. Cada taulell té un rei negre al mig, cap peça més. Aquestes persones estan assegudes en les taules, observant la seva figura del rei tallada en fusta. - Recordeu els dies de la vostra iniciació?, els vostres problemes. Lluís, la teva situació familiar tan trista, ara ha millorat. - La mirada fixa a la figura del mig del taulell. - Sí, agraeixo la seva solució, estic preparat, paraula de rei. - Veu ferma, sense apartar la mirada. - Carles, la falta d'habilitats en certs aspectes, que soluciones de forma temporal? - Fixament al centre. - Eh?, sí, he après gran rei, paraula de rei. - Veu forta. - Tu, Joan, tens penediments profunds, recordes la conversa en el bar? - Immòbil. - Sí, gràcies, paraules de r...

Dybbuk treu el cap al carrer, amb poca feina pot distingir el que s'amaga a la penombra. En pocs instants, una figura l'avança, Eliana, acompanyada a l'altre costat seu per Azafrán. Al moment que els ulls van acostumar-se, veu una figura al final. Sense haver de parlar, avancen coordinadament, topant-se amb una diversitat d'obstacles irreals. Coixins que fan entrebancs, cartons amb molsa blava tacant, tolls combinant l'anterior. - Hola? - Al davant d'una figura misteriosa. Sobre un cartó mulla't, la figura s'arrepenja d'una mà, l'altra estirada tapant els ulls. La mà podria posar-la en altres llocs, és una ximpleria fer-ho a ma cara, la roba quasi no tapa res. Un pellingot ambiciós vol contenir milers de patates, sense saber que té més forats que tela. La seva pell exposada mostra diferents tonalitats al cos, com si no s'hagués aplicat aerosols per mantenir-se sa. Uns cabells blancs, segats per parts, exposa crostes blanques o estrats profund...

Sell'ha i Dell'hor; les forces inseparables de l'univers. Ella encarregada de les idees, ell qui les dur a terme. Dos poders elementals, influint a un planeta. Ànimes que per si soles ni es mouen, amb una part del poder de Sell'ha almenys pensen. Dell'hor permet executar allò pensat, la vida com a tal comença. Aquest pacte entre divins no es pot trencar, és superior a ells. Una regla per sobre seu, no poder internacional directament amb la vida. Mil·lennis observant sense enviar cap missatge, sense cos material. El temps continuava sense pauses, els éssers obtenien complexitat. Agafaven més poder d'ella, la debiliten lentament. Ell no pot alterar el destí, impotent al resultat. Al no tenir forma, ni llàgrimes poden brotar. El poder d'idear està minvat. Van trencar l'enllaç burocràtic, la influència ha començat. Dell'hor executa la idea de la seva companya, portar-ho a la realitat. A partir del moment present, no tothom té la mateixa connectivitat. Pe...

Joan Carles va a treballar com cada dia a les deu de la nit. Les hores passen com sempre amb poques coses a fer. Els companys juguen amb ell al joc del Mao, sé li complica avivar les jugades. La ràdio local de fons informa de les notícies del migdia. Cap incidència, l'equip Mataroní torna a guanyar a Caldes, les temperatures són regulars, potser unes precipitacions. Anuncis de comerços de la ciutat, punts per obtenir la revista Capgròs i les cançons per amenitzar les estones. La partida se li apaga, una altra vegada sense guanyar. El joc a mesura que passen els minuts es complica, fent complicat guanyar sense haver-ho fet abans. Una alarma trenca l'ambient, un vermell marca les parets, el so estrident accelera el cor. En segons tothom està preparat, corrents cap als camions grans. Els típics vehicles de bombers preparats per apagar focs. La rapidesa és essencial en les situacions que han de trobar. Comprovant la seguretat, veu passar les cases i els carrers. Vint minuts mentali...

Tothom comença de nou a parlar amb qui té al costat. No sembla comú veure a gent nova, un fet que dona mal auguri. En demanar una taula, seure i  beure; no van tenir cap problema. Al cap d'una estona, s'apropen cap al cuiner, un humà gos, de color blau, amb pírcings, faccions robustes, perilla amb alguna cana, draps marrons amb un davantal i gorro de cuiner blancs.  - Benvinguts cantina de Chet!, jo Chet!, que puc ajudar! - Expressa amb grans crits, curiosament, agradables. - Algun mapa d'aquí? - Comença tímidament Azafrán. - No sou nous aquí!, perillós lloc!, recomano vigileu! - Un gran somriure, delatant una dent de plata. - Tenim una missió, el poble pateix pels monstres, no funciona la barrera. - Aclareix Eliana, contrastant amb el seu to suau. - Més carn per cuinar!, sí que barrera falla!, mapes turistes fàcil costat! - Fent senyes amb els braços. - Gràcies, Chet, saps alguna nova sobre la maga Haila ? - L'ànsia obre els ulls de Dybbuk. - Uno sobreviure! Loco!, cos...

Yuko està de viatge a Arenys de Munt. Una gran festa l'espera en un local nou d'aquesta vila. La nova inauguració del bar Caliu. El 4 d'octubre d'aquest any. El lloc està traspassat, una marca que dura durant molt de temps tot i patir diferents mans. L'aparcament a la riera principal era complicat de normal, aquell dia impossible. El cotxe va guardar-se a un pàrquing a l'aire lliure, Can Bellsolell. Baixant pel camí òptim pel GPS, primer veuen la biblioteca pública. En seguir aquest carrer de baixada, no molt ample, s'incorporen al passeig principal girant per un BonÀrea. El camí està a la dreta, al mig una carretera separant l'altra punta amb la mateixa estructura. Les rajoles del terra desgastades evidencia el pas diari de persones. Un estanc amb reixes mostra amb orgull un parell d'estanteries de llibres prou actuals. A l'altra banda, una residència imponent de grans portes marrons trencades, mostra amb orgull tres finestres amb estàtues de mu...

El món es paralitza, una angoixa recorre l'esperit. Les cares dels camarades mostren la gravetat de la situació, indicant el perill imminent. La boca seca, pastosa, els ulls oberts com plats, les marques de color blau viu activats pel seu cor. Acceleració, el cor palpitant, treballant, un cor metàl·lic vessant d'energia, activant l'energia acumulada. Azafrán agafa un fresquet petit, amb tapa de cautxú, amb un contingut que no veia, com plantes esmicolades. Sense gaire temps per continuar fixant-se, va moure's a gran velocitat, descarregant un cop de falç. Líquid vinós regant, deixant el cos ple, d'ardor en les seves parts carnoses. Apropant-se als altres, girant, agotzonat, tocant la terra amb una mà, l'altra desplegada amunt amb la falç. Veu aquella criatura agonitzar, recordant els Maladers. Mentre al voltant, cinc figures iguals creixien i dues de més grans. Una de les petites, eren abatudes per unes línies vermelles fines. Que dirigien de darrere seu, per to...

En entrar amb pressa a l'ajuntament va xocar. L'elf que hi havia va molestar-se, però en veure a Dybbuk va continuar amb certa molèstia. Moment que va ajudar a observar aquell ajuntament, de dues plantes de fusta.  Decorades amb or, petits detalls en espirals a les parets, la separació entre plantes era d'un verd bitllant. La porta de vidre no li va generar resistència, en entrar va dirigir-se a la dependenta i ensenya una carta. - Oh, pots passar a la segona planta, les escales estan al passadís de la dreta - Respon ràpidament. Sense parlar, va anar-hi, veient la gent de diferents races que hi havia. Va sentir tristor per la discriminació que patirien. Sense parar, va pujar les escales, podia escoltar el que semblava mitja conversa que parava en entrar ell. A dins una tropa diversa l'esperava, un nan amb anells, una camisa verda oberta mostrant els pèls del pit, uns pantalons d'un to més fosc amb una textura que creava línies. Davant hi ha un mico amb una pipa ence...

La lluna es mostrava imponent, amb una bellesa que abraça el seu ser, el terra llis de la seva pell era d'un color blanc uniforme. Quan el cel està més fosc, la cara de la vida il·lumina, puix és un satèl·lit que flueix en òrbita, sola. La seva calma es començava a pertorbar, un cometa s'aproximava, abans de col·lidir aquell cos nou es va fragmentar. La col·lisió va ser violenta, va despertar coses en aquell satèl·lit, però al cap del temps va rebre una cicatriu tan gran, que qualsevol altre astre hauria explotat. El passar del temps portava a la lluna uns cossos que tapaven parts d'aquella cicatriu, la feia sentir bé, va estar anys així, però la ferida no tancava, era com si el temps no passava, com si aquell cometa hagués deixat fragments a la seva ànima. Una visita inesperada, un animal que aterrava, produït per l'atzar de no fer servir càlculs i sense forçar la trobada; com passejar un instant que es feia etern, tan petit ser caminant per un munt de coneixement que ...

En un futuro, las lunas se crean, dejando atrás aquello de solo observarlas; problemas surgen de este hecho, despertando la ira de los dioses. Luna de plata, de oro, cobre, arena, gases, líquidos. El límite solo se aloja en nuestra imaginación; el ascenso a ser dioses ha empezado. Todo se podía lograr, mientras las reglas sigan en pie, puesto que si cambiaran, no sabrían nada. Sin dar tiempo a pestañear, podrías viajar entre planetas, sistemas, galaxias, ver todo, aprender, entenderlo, ser lo que quisieras, sentir lo mismo que aquella persona en aquel momento. La tecnología superó a los dioses; estos, preocupados, se inventaron una norma: por muy cerca que se encontrara la singularidad del humano, no podrían vencer contra aquello creado. Llegaron a poder simular un mundo, bello por sus normas, por permitir existir el amor, la belleza, lo bueno y por permitirlo también el odio, lo feo y lo malo. Las chispas de la genialidad rebosaban por lo conseguido en nombre de la humanidad, aunque p...

La historia de amor más antigua de nuestro planeta, incluso decían que compartían alma, cuenta con seres colosos, masivos y con un grado de consciencia diferente al nuestro; se enamoraron. Ellas no eran libres, estaban sujetas a unas reglas que les imponían; todos lo están, sin excepciones, aunque desconozcan de ellas. Un día, la más grande de las dos se enfermó; aquel virus que se generó mucho tiempo atrás empezaba a atacarla, hasta el punto que empezó a subirle mucho la temperatura. La más pequeña de ellas solo podía ver, compadecerse; incluso aquel virus intentó enfermarla, pero no pudo. Se fijaba en lo mal que se encontraba su gran mundo, aunque no podía mostrar sus lágrimas. Las reglas eran claras: en unos años se separarían. Sabiéndolo, la desesperación les inundaba; no solo debían lidiar con la enfermedad, también con el destino. El día se acercaba, preparaban su mejor despedida, escribieron por años, ordenando los pensamientos y teniendo claro cada una qué decirle a su querida...

Se cuenta que en noches como hoy, con la luna situada en lo más alto del cielo, a mitad de su camino, se puede escuchar caminar en la orilla a los muertos del mar, desorientados por no ver las estrellas brillar. Una situación muy distinta sucedía en un planeta alejado, tan lejos que en sus noches no se veía ni una luz; la oscuridad inundaba la vida de los seres habitantes y a los espectros nadie los escuchaba. Una noche apareció aquel círculo luminoso, del que emanaba una luz que las contenía todas, excitando a los seres, que crearon estructuras, historias, calendarios, religiones, en definitiva, cultura. En aquel primer planeta, desde hacía mucho tiempo, la luna decidió irse, para dejar de ver las atrocidades provocadas por los humanos. Tomó la decisión de alejarse muy poco a poco, para dar una última oportunidad a esos animales. El día que tanto temía la luna llegó; con rapidez se alejaba de aquel lugar que la creó, dejando el sistema solar, la galaxia y todo atrás. Se fue tan lejos ...