Històries

Dybbuk treu el cap al carrer, amb poca feina pot distingir el que s'amaga a la penombra. En pocs instants, una figura l'avança, Eliana, acompanyada a l'altre costat seu per Azafrán. Al moment que els ulls van acostumar-se, veu una figura al final. Sense haver de parlar, avancen coordinadament, topant-se amb una diversitat d'obstacles irreals. Coixins que fan entrebancs, cartons amb molsa blava tacant, tolls combinant l'anterior. - Hola? - Al davant d'una figura misteriosa. Sobre un cartó mulla't, la figura s'arrepenja d'una mà, l'altra estirada tapant els ulls. La mà podria posar-la en altres llocs, és una ximpleria fer-ho a ma cara, la roba quasi no tapa res. Un pellingot ambiciós vol contenir milers de patates, sense saber que té més forats que tela. La seva pell exposada mostra diferents tonalitats al cos, com si no s'hagués aplicat aerosols per mantenir-se sa. Uns cabells blancs, segats per parts, exposa crostes blanques o estrats profund...

Sell'ha i Dell'hor; les forces inseparables de l'univers. Ella encarregada de les idees, ell qui les dur a terme. Dos poders elementals, influint a un planeta. Ànimes que per si soles ni es mouen, amb una part del poder de Sell'ha almenys pensen. Dell'hor permet executar allò pensat, la vida com a tal comença. Aquest pacte entre divins no es pot trencar, és superior a ells. Una regla per sobre seu, no poder internacional directament amb la vida. Mil·lennis observant sense enviar cap missatge, sense cos material. El temps continuava sense pauses, els éssers obtenien complexitat. Agafaven més poder d'ella, la debiliten lentament. Ell no pot alterar el destí, impotent al resultat. Al no tenir forma, ni llàgrimes poden brotar. El poder d'idear està minvat. Van trencar l'enllaç burocràtic, la influència ha començat. Dell'hor executa la idea de la seva companya, portar-ho a la realitat. A partir del moment present, no tothom té la mateixa connectivitat. Pe...

Joan Carles va a treballar com cada dia a les deu de la nit. Les hores passen com sempre amb poques coses a fer. Els companys juguen amb ell al joc del Mao, sé li complica avivar les jugades. La ràdio local de fons informa de les notícies del migdia. Cap incidència, l'equip Mataroní torna a guanyar a Caldes, les temperatures són regulars, potser unes precipitacions. Anuncis de comerços de la ciutat, punts per obtenir la revista Capgròs i les cançons per amenitzar les estones. La partida se li apaga, una altra vegada sense guanyar. El joc a mesura que passen els minuts es complica, fent complicat guanyar sense haver-ho fet abans. Una alarma trenca l'ambient, un vermell marca les parets, el so estrident accelera el cor. En segons tothom està preparat, corrents cap als camions grans. Els típics vehicles de bombers preparats per apagar focs. La rapidesa és essencial en les situacions que han de trobar. Comprovant la seguretat, veu passar les cases i els carrers. Vint minuts mentali...

Tothom comença de nou a parlar amb qui té al costat. No sembla comú veure a gent nova, un fet que dona mal auguri. En demanar una taula, seure i  beure; no van tenir cap problema. Al cap d'una estona, s'apropen cap al cuiner, un humà gos, de color blau, amb pírcings, faccions robustes, perilla amb alguna cana, draps marrons amb un davantal i gorro de cuiner blancs.  - Benvinguts cantina de Chet!, jo Chet!, que puc ajudar! - Expressa amb grans crits, curiosament, agradables. - Algun mapa d'aquí? - Comença tímidament Azafrán. - No sou nous aquí!, perillós lloc!, recomano vigileu! - Un gran somriure, delatant una dent de plata. - Tenim una missió, el poble pateix pels monstres, no funciona la barrera. - Aclareix Eliana, contrastant amb el seu to suau. - Més carn per cuinar!, sí que barrera falla!, mapes turistes fàcil costat! - Fent senyes amb els braços. - Gràcies, Chet, saps alguna nova sobre la maga Haila ? - L'ànsia obre els ulls de Dybbuk. - Uno sobreviure! Loco!, cos...

Yuko està de viatge a Arenys de Munt. Una gran festa l'espera en un local nou d'aquesta vila. La nova inauguració del bar Caliu. El 4 d'octubre d'aquest any. El lloc està traspassat, una marca que dura durant molt de temps tot i patir diferents mans. L'aparcament a la riera principal era complicat de normal, aquell dia impossible. El cotxe va guardar-se a un pàrquing a l'aire lliure, Can Bellsolell. Baixant pel camí òptim pel GPS, primer veuen la biblioteca pública. En seguir aquest carrer de baixada, no molt ample, s'incorporen al passeig principal girant per un BonÀrea. El camí està a la dreta, al mig una carretera separant l'altra punta amb la mateixa estructura. Les rajoles del terra desgastades evidencia el pas diari de persones. Un estanc amb reixes mostra amb orgull un parell d'estanteries de llibres prou actuals. A l'altra banda, una residència imponent de grans portes marrons trencades, mostra amb orgull tres finestres amb estàtues de mu...

El món es paralitza, una angoixa recorre l'esperit. Les cares dels camarades mostren la gravetat de la situació, indicant el perill imminent. La boca seca, pastosa, els ulls oberts com plats, les marques de color blau viu activats pel seu cor. Acceleració, el cor palpitant, treballant, un cor metàl·lic vessant d'energia, activant l'energia acumulada. Azafrán agafa un fresquet petit, amb tapa de cautxú, amb un contingut que no veia, com plantes esmicolades. Sense gaire temps per continuar fixant-se, va moure's a gran velocitat, descarregant un cop de falç. Líquid vinós regant, deixant el cos ple, d'ardor en les seves parts carnoses. Apropant-se als altres, girant, agotzonat, tocant la terra amb una mà, l'altra desplegada amunt amb la falç. Veu aquella criatura agonitzar, recordant els Maladers. Mentre al voltant, cinc figures iguals creixien i dues de més grans. Una de les petites, eren abatudes per unes línies vermelles fines. Que dirigien de darrere seu, per to...