Les profunditats: Plagues

El món es paralitza, una angoixa recorre l'esperit. Les cares dels camarades mostren la gravetat de la situació, indicant el perill imminent. La boca seca, pastosa, els ulls oberts com plats, les marques de color blau viu activats pel seu cor. Acceleració, el cor palpitant, treballant, un cor metàl·lic vessant d'energia, activant l'energia acumulada.

Azafrán agafa un fresquet petit, amb tapa de cautxú, amb un contingut que no veia, com plantes esmicolades. Sense gaire temps per continuar fixant-se, va moure's a gran velocitat, descarregant un cop de falç. Líquid vinós regant, deixant el cos ple, d'ardor en les seves parts carnoses.

Apropant-se als altres, girant, agotzonat, tocant la terra amb una mà, l'altra desplegada amunt amb la falç. Veu aquella criatura agonitzar, recordant els Maladers. Mentre al voltant, cinc figures iguals creixien i dues de més grans.

Una de les petites, eren abatudes per unes línies vermelles fines. Que dirigien de darrere seu, per tombar-la davant seu a l'instant, esquitxant-ho tot. En girar-se, veu a Diddy amb un pal, amb una posició experimentada, per tal d'atacar i abatre un altre grill. 

Fixant-se amb el tercer petit, corrents a gran velocitat, mentre fa un salt, enfonsa la seva arma corba, per travessar aquell condiment. Les dues següents, van ser abatudes per aquelles línies fines. Eren un atac d'Azafrán, surten de les seves antenes, precises, tombant als seus objectius. És hipnòtic, unes antenes capaces de llençar on vol, amb alt control, un projectil letal.

En pestanyejar, una de les grans bèsties ja l'assetja. Just Eliana apareixia per frenar l'atac amb un escut. De color marró, amb alguna part del mateix color de vi, d'una textura diferent de la sang dels fongs. L'envestida va ser parada amb èxit, creant escletxes a l'escut.

Col·locant les mans sobre les espatlles de la seva salvadora, creant un impuls que l'enlaira, va tornar a segar. Caient rodó, just al moment en què el germà bolet, patia un destí mortal. En acabar, amb uns instants per processar el succés, es reuneixen.

- Esteu bé? - Diu Eliana, tothom girant-se a Dybbuk, ple d'aquell tòxic color.

- Estic bé, si em puc rentar millor. - Intentant calmar l'ambient.

- No esperava que fossis... bo, clancker. - Agafant el pal de lluita amb la cua.

- Em doneu un moment?, vull agafar una mica d'aquesta cosa. - Maya treu uns flascons buits.

- Són comestibles?, agafem una mica. - Proposa Diddy, mentre Maya omple amb el vi el primer recipient i Azafrán es mostrava inquieta.

- No, tot, no tot, ho preparo. - Azafrán s'acosta a un paràsit caigut.

- Hem de saber més de cadascú, no sé què acaba de passar... - Comenta Dybbuk.

Al cap d'una estona, estan en marxa, amb un parell de flascons amb carn de bolet i un parell del toxogen. En rentar-se va aprofitar per comprovar que el flasc que portava a sobre està perfecte. Van endinsar-se a una entrada de cova, amb l'única llum de fongs que creixien per les parets. Una aigua viscosa blavosa cau de les parets, amb degoteig constant. El simi, pagant-se, comença a omplir ampolletes, explicant la importància. Un pesticida pels monstres, un fet curiós, en arribar tard a la reunió, no va assabentar-se'n, era una perita missió recol·lectar-lo. En minuts de profunda explicació, no van treure res en clar sobre el funcionament i la lògica de tals propietats.

Aquesta llum blava, marca el camí, a la dotzena de centenars de passes, troben el seu primer destí. Una ciutat dins una gran caverna, edificis modestos de fusta, gran ambient, passarel·les per sobre profunditats, carrerons amb gent pregant per caritat.

Amb valor, van fer cas al Diddy, qui va explicar la importància de les cantines, en el que informació respecta. El camí mostra a una persona fent un espectacle, amb una daga que torna a la seva mà després de ser llençada. Carrerons de profunda pudor, amb gent morint-se lentament. Persones de totes les races caminant, amb cert recel, agafant les seves pertinences amb força. L'entrada humil de la cantina mostra el nom, Cantina de Chet. En entrar, el soroll de remor, comença a disminuir, fins a parar-se, tothom els mira.