Les profunditats: Vagabund

Dybbuk treu el cap al carrer, amb poca feina pot distingir el que s'amaga a la penombra. En pocs instants, una figura l'avança, Eliana, acompanyada a l'altre costat seu per Azafrán. Al moment que els ulls van acostumar-se, veu una figura al final. Sense haver de parlar, avancen coordinadament, topant-se amb una diversitat d'obstacles irreals. Coixins que fan entrebancs, cartons amb molsa blava tacant, tolls combinant l'anterior.

- Hola? - Al davant d'una figura misteriosa.

Sobre un cartó mulla't, la figura s'arrepenja d'una mà, l'altra estirada tapant els ulls. La mà podria posar-la en altres llocs, és una ximpleria fer-ho a ma cara, la roba quasi no tapa res. Un pellingot ambiciós vol contenir milers de patates, sense saber que té més forats que tela. La seva pell exposada mostra diferents tonalitats al cos, com si no s'hagués aplicat aerosols per mantenir-se sa. Uns cabells blancs, segats per parts, exposa crostes blanques o estrats profunds més vermells. El seu cos és reflex de la poca ingesta, desvelant la forma de l'esquelet. Una cara apagada, nas arrodonit amb poc temps de cultivació, boca com un núvol fi, barba blavosa i ulls de dos colors; gris amb groc.

- Joder, matar súbdits, ostia! - Fent gestos exagerats amb la mà, exposant-se a la poca llum filtrada del carrer principal.

- Què dius...? - Girant la cara per enfocar l'orella artificial al vagabund.

- El meu castell, el meu imperi! - Les llàgrimes negres absorbint la poca llum que arriba.

- Potser no és a qui busquen... - Una veu propera més amunt seu, acompanyada d'un aleteig.

- Està malament. - A la dreta unes passes atenuades van apartar-se. - Ara ho entenc.

- Ho sento - Apartant-se, s'apropa a Eliana, en un raconet, no troba les paraules.

- Sento que els meus companys t'hagin destruït mitja fortalesa, t'ajudarem a reconstruir-la. - Volant a sobre d'un conjunt de cartons, pedres, cultius silvestres i aigua.

- No podeu ajudar, fora! - Cada gest és menys enèrgic que l'anterior.

- Si us plau, vull saber sobre Haila. - Amb un to esquinçat Dybbuk fa un últim intent.

- Qui t'envia? - La veu ferma amb gestos polits.

- Venim per una missió, la barrera falla, els bitxos ens ataquen. - Movent-se en l'aire traçant un infinit.

- Ens han dit que estàs aquí, el company té molt d'interès i ja. - Tocant la roba per ajustar-la, de forma ràpida i erràtica.

- Bueno. Sí. Era estupenda. La millor erudita. - Les pauses se les pren massa seriosament.

- Era guapa?, et va ensenyar alguna cosa? Què saps? - Una rapidesa que afecta l'enteniment de què acaba de pronunciar.

- Ella sabia molt, vam baixar, a les profunditats. Allà. Va ensenyar-me. Allà, vam. - Cada vegada augmentaven les pauses.

El vagabund comença a cridar, amb uns crits aterridors, d'horror, com perdre la collita i condemnar a tot un poble a morir de fam. A la roba impacta una cosa, deixant taques de color vermell. El vagabund torna a agafar una cosa que té al darrere, aquesta vegada encerta a la seva companya Eliana. Corrents a fora, a punt de caure diverses vegades, pateixen la punteria d'un boig.

A fora es troben amb els seus dos companys, que amb ulls oberts intenten desxifrar la situació.

- Un vagabund ens ha atacat. - Fregant-se les cames per netejar els pèls marrons de les cames vermelloses.

- És merda, quina pudor, joder, aneu a un llac o algo. - Tapant-se el nas amb la cua.

Les tres víctimes van empal·lidir, un gran desaprofitament d'abonament. Fregant-se amb tot el que tenien a prop, han pogut treure la majoria de les taques. L'olor queda impregnada tossudament. 

En continuar endavant, troben la següent fase, una esquerda estreta amb direcció, avall. El mapa que han aconseguit Diddy i Maya; ha resultat estar actualitzat. Passant un per un, pateixen les esgarrapades de pedres mal germinades. Gotes taronges cauen per la paret de la dreta, una planta que mai havia vist. Les arrels surten sobre el seu cap, quasi les pot acariciar, aquestes desprenen la nova sàvia. Maya es para, parant-lo a ell i a Azafrán l'última del grup. El potet de vidre queda ple de la substància corrosiva. En girar-se, veu com recol·lecta les arrels la fada. Dybbuk no entén el perquè molestar-se a fer-ho, voldria sentir-ho.

Tres hores de baixada desemboca en una gran superfície, plena de grans fongs blaus que brillen molt. Les indicacions al mapa mostren el seu nou destí, amb molt de secretisme de Maya i Diddy. A tres-centes passes, una figura, al llom d'un animal, treu el cap. L'animal és gran amb forma rodona, potes robustes i de diferents tonalitats de marró. Camina lentament per un camí absent de bolets.