Rei negre: Ascensió

Dins de la sala d'escacs del centre moral hi ha set persones atenent en Vicents. Una sala situada a dalt d'un edifici accessible per unes escales de ferro al mig d'un petit pati obert. La sala gran tenia diverses taules amb cadires oposades i un taulell d'escacs al mig. Cada taulell té un rei negre al mig, cap peça més. Aquestes persones estan assegudes en les taules, observant la seva figura del rei tallada en fusta.

- Recordeu els dies de la vostra iniciació?, els vostres problemes. Lluís, la teva situació familiar tan trista, ara ha millorat. - La mirada fixa a la figura del mig del taulell.

- Sí, agraeixo la seva solució, estic preparat, paraula de rei. - Veu ferma, sense apartar la mirada.

- Carles, la falta d'habilitats en certs aspectes, que soluciones de forma temporal? - Fixament al centre.

- Eh?, sí, he après gran rei, paraula de rei. - Veu forta.

- Tu, Joan, tens penediments profunds, recordes la conversa en el bar? - Immòbil.

- Sí, gràcies, paraules de rei. - Aclarint-se la gola.

- Marta, Maria i Sandra; en vam trobar en l'herbolari, els vostres problemes de salut us perjudicaven, ara esteu millor. - So elevat.

- Paraula de rei. - A l'uníson.

- Fet el recordatori, peons, acaricieu al rei, sentiu el seu poder, ell ens mira, a través de mi.

En el moment que en Vicents toca al rei, comença a sortir fum per tot arreu i al mig de l'habitació apareix una figura fosca. La silueta d'una cara amb una corona, tota la presència ondulant una mica. La seva veu ressonant per tot el lloc.

- Peons meus, dígits beneïts amb canvis que us he ofert. Ara sabeu la veritat, necessito la vostra ascensió. L'última prova és encomanada. Comenceu! - Veu imperiosa, d'autoritat.

- Gràcies, rei negre, ens movem! - A la vegada.

La figura desapareix il·luminant-ho tot. Automàticament, tothom baixa les escales de ferralla. Tres pisos, a la dreta unes escales de pedra, desgastades. Obren la porta per fer un cercle al costat d'un altar, on van posar estèticament set reis d'escacs fent una rotllana. Vicents posa un més gran al centre. Tothom treure'n el cap de la seva figura, escurant el líquid de dins. D'un cop coordinat, deixen aquestes peces on estaven abans, posar-los la corona. Caient un a una, Vicents imita a la resta i amb un misto encès, l'apropa a un bidó ple i comença la combustió.

- Ens salvi el rei negre. - Ulls brillosos.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Les profunditats: Presentacións

Cuentos de Luna Roja: Lluna

Les profunditats: Cantina Chet

Formulario de contacto

Nombre

Correo electrónico *

Mensaje *