Rei negre: Invitació

Yuko està de viatge a Arenys de Munt. Una gran festa l'espera en un local nou d'aquesta vila. La nova inauguració del bar Caliu. El 4 d'octubre d'aquest any. El lloc està traspassat, una marca que dura durant molt de temps tot i patir diferents mans. L'aparcament a la riera principal era complicat de normal, aquell dia impossible. El cotxe va guardar-se a un pàrquing a l'aire lliure, Can Bellsolell.

Baixant pel camí òptim pel GPS, primer veuen la biblioteca pública. En seguir aquest carrer de baixada, no molt ample, s'incorporen al passeig principal girant per un BonÀrea. El camí està a la dreta, al mig una carretera separant l'altra punta amb la mateixa estructura. Les rajoles del terra desgastades evidencia el pas diari de persones. Un estanc amb reixes mostra amb orgull un parell d'estanteries de llibres prou actuals. A l'altra banda, una residència imponent de grans portes marrons trencades, mostra amb orgull tres finestres amb estàtues de mussols. Amunt hi ha un bar tancat amb cartons perquè els agafin, cadires i taules, en línia, sense seguretat. Pujant més negocis apareixen amb orgull, des d'una tenda d'alimentació, de telèfons, d'immobiliària, d'herbolari, inclús una antiga xarcuteria tancada.

Una zona nova apareix, més il·luminada. El local està davant, a la dreta des del seu punt de vista un gran bar, el Centre, té una gentada de clients. L'ajuntament queda a tocar, culpable de tal ambient lumínic. Un local amb petita terrassa coberta. Una gran cua impedia l'avançament. Una espera molesta, eterna. En acostar-se, veu una entrada de vidre als costats i una porta que combina del mateix material. Tres escales amb dues rapisses a cada costat sostenen una maceta amb una planta verda i maca cada una. La porta oberta amb un tacó de fusta, provisional.

Veu una entrada petita, una gran barra a l'esquerra. Aquesta tenia a gent treballant amb molt esforç portant canapès gratuïts per tothom que entra. Tres estanteries de punta a punta subjecten ampolles de licors variats. A la dreta de tot això dues taules de fusta amb cadires del mateix material ofereixen acolliment a quatre persones. Sobre la paret d'aquesta part un mirall gran rectangular. Entrant en dins, una sala més gran, amb quadres a les parets, decoren el lloc. Taules i cadires rústiques fan acollidor el lloc replet de plats amb les novetats de la carta.

La carta exòtica omplia amb bon gust les expectatives de les persones més refinades. Tant de menjar, omple l'estómac, amb les ganes del vici. En sortir a fora per fer una mica de fum amb el cigarret, es queda petrificat. A la una de la matinada, en gaudir d'un gran banquet, la cara se l'il·lumina, una ombra es crea darrere seu. El pànic l'atrapa, immobilitza la seva resposta. Amb gran incredulitat, aixeca el telèfon i truca al cent dotze.