Rei negre: Jornada nocturna.

Joan Carles va a treballar com cada dia a les deu de la nit. Les hores passen com sempre amb poques coses a fer. Els companys juguen amb ell al joc del Mao, sé li complica avivar les jugades. La ràdio local de fons informa de les notícies del migdia. Cap incidència, l'equip Mataroní torna a guanyar a Caldes, les temperatures són regulars, potser unes precipitacions. Anuncis de comerços de la ciutat, punts per obtenir la revista Capgròs i les cançons per amenitzar les estones. La partida se li apaga, una altra vegada sense guanyar. El joc a mesura que passen els minuts es complica, fent complicat guanyar sense haver-ho fet abans.

Una alarma trenca l'ambient, un vermell marca les parets, el so estrident accelera el cor. En segons tothom està preparat, corrents cap als camions grans. Els típics vehicles de bombers preparats per apagar focs. La rapidesa és essencial en les situacions que han de trobar. Comprovant la seguretat, veu passar les cases i els carrers. Vint minuts mentalitzant-se serveixen per calmar els nervis. Sense adonar-se'n ja són al costat d'un gran edifici en flames. Baixen, preparen la mànega d'aigua, poc temps falta per perdre l'edifici.

Aquest edifici, un bar, el Centro, segons el cartell, és consumit pel color vermell. La gent surt de les cases dels costats, una gran gentada es comença a aglomerar al volant. L'equip fa la seva feina, ara li toca fer la seva part.  Joan Carles s'apropa al bar del davant, d'unes grans finestres, per preguntar si algú coneix que havia passat. Una persona s'apropa a ell.

- He trucat jo. - Fum amb un cigarro, la veu perduda.

- Soc  Joan Carles, que pots explicar-me? - Veu calmada, profunda.

- Vaig sortir a fer un cigarro, vaig quedar en xoc i vaig trucar. - Mirant fixament com les flames s'apaguen.

- Encara et durà eh? - To amistós.

Acabada la conversa per l'estat traumàtic que no permet explicar més a Yuko,  Joan Carles continua interrogant a les persones del voltant. Cap informació fiable surt d'aquella gentada. Cap persona sap que ha passat, l'origen, ni la gent del Centre. Les flames desapareixen, comença l'exploració de rescats.

Acompanya amb valentia a la seva superior, entren pel passadís a la dreta del bar. Un gran passadís ple de fum, parets de tons negres. Curiosament, a la dreta, unes estanteries amb llibres està intacta. En un cantó, un bidó, la inspecció aventura que estan plens. Al final hi ha una zona no coberta, un quadrat format per grans parets a cada costat. A la dreta una gran estructura de metall, està a terra fos. Al davant seu, unes escales donant accés a una porta. Les pedres que creen l'estructura estan bastant cremada, a mesura que puges ho està menys. En tenir l'entrada a pocs metres, estellada, pintura seca, trossos carbonitzats, està prou intacta.

La sala d'espera d'un cinema, amb fort olor de cremat. Engegant la llum del seu vestit l'estructura al mig de l'habitació es fa present. Un altar amb peces d'escacs i una més gran al centre. Totes corresponen al rei negre. L'expressió d'ells en mirar a sota canvia, horror en estat pur. Van apropar-se per inspeccionar de prop, grans llàgrimes surten dels seus ulls.