Històries

Tots tres van visitar el mercat del nou indret. Taules en una plaça amb molta gent riallera, fent tractés per endur-se allò que volen. Parades de menjars, begudes, vestimentes, utensilis de cuina, llibres. - Hola, voldríem una mica de bolets, aquests. - Assenyalant a uns fongs marrons petits. - Benvingudes, quantes? - Agafant-ne un grapat. - Volem dues dotzenes. - Buscant per monedes. - Perfectes, agafeu-les. - Estenent la bossa on les ha posat. - Quan és? - Agafant la bossa. - Ningunes coses, arreveures! - Fent gestos encreuant els braços i després acomiadant-se. - Eh?!, bueno, vale. - Atordida. Mal cos la fa sentir malament i trotar amb poca traça. Van seguir per les diferents paradetes, però no troben res interessant. Pel que senten, troben interessant anar a un taller de pintura. Aquest succeeix en un edifici gran al centre del poble. Un edifici enorme, amb columnes blanques, molt alt amb una cúpula. Cada escala que pugen se sent delicada tot i no mostrar cap desgast. A l'inter...

- Dybbuk, Dybbuk, desperta't. - Veu fluixa, suau. - Eh, ah, hola, ja és hora de seguir? - Veu molt distorsionada i metàl·lica. - Sí, necessites un moment per recompondre't?, et veiés molt agitat al somni. - Eliana, una mà a l'esquena del banyut. - No, ja estic a punt. - El cor bategant fortament. Al moment en què tothom està llevat, segueixen la seva ruta cap avall. Petites pedres cauen en trepitjar el petit caminet. La paret agafa llum a mesura que baixen, la població està a tocar. Els carrers estan coberts per un material transparent, les cases sobre els terrats també tenen aquesta arquitectura. Trepitjant terra saluden a les primeres persones que troben, aquestes amb un somriure responen. La gent es mou amb alegria, l'empatia i acolliment sorprèn. Es preocupen pel grup, pregunten si van ben equipades, si tot està en ordre. La gent els indica que visitin a l'alcaldessa del lloc, anomenada Brun'il-da. Al poc de caminar, inevitablement miren amunt, una sensació ...