Les profunditats: Neurona

- Dybbuk, Dybbuk, desperta't. - Veu fluixa, suau.

- Eh, ah, hola, ja és hora de seguir? - Veu molt distorsionada i metàl·lica.

- Sí, necessites un moment per recompondre't?, et veiés molt agitat al somni. - Eliana, una mà a l'esquena del banyut.

- No, ja estic a punt. - El cor bategant fortament.

Al moment en què tothom està llevat, segueixen la seva ruta cap avall. Petites pedres cauen en trepitjar el petit caminet. La paret agafa llum a mesura que baixen, la població està a tocar. Els carrers estan coberts per un material transparent, les cases sobre els terrats també tenen aquesta arquitectura.

Trepitjant terra saluden a les primeres persones que troben, aquestes amb un somriure responen. La gent es mou amb alegria, l'empatia i acolliment sorprèn. Es preocupen pel grup, pregunten si van ben equipades, si tot està en ordre. La gent els indica que visitin a l'alcaldessa del lloc, anomenada Brun'il-da. Al poc de caminar, inevitablement miren amunt, una sensació de por recorre l'espina dorsal, una pedra caient a sobre seu. El material que recobreix els carrers frena l'impacte, la forma piramidal de l'escut envia aquesta a un cantó. Agafa el cos rocós per observar-lo determinadament, el grup pregunta si estat tot bé, guarda la pedra.

La casa que tota persona els indica la tenen al capdavant. Una casa taronja d'aspecte humil, per tractar-se d'una figura important al poble. Pica un timbre que crea un soroll al dins peculiar, una veu indica que està de camí en obrir. En moure's una persona amb arrugues pel pas del temps, amb la mateixa vestimenta que totes les persones d'aquest indret, acolorides, indica que passin. L'habitació on entén és la més gran de la casa, estanteries plenes de llibres, una taula de fusta tintada d'un verd cridaner, llibretes apilonades a sobre. Una llar de foc en marxa emportada a una paret fa caliu.

- Benvinguts a Villa Neurona. Aneu ben equipats, ho teniu tot? - Expressions naturals, lentes.

- Sí, gràcies per tota l'hospitalitat. - Flotant en suspensió.

- És un plaer rebre visites, sobretot quan són del costat d'on heu vingut. Però, quan dic si ho teniu tot, em refereixo als pensaments ordenats. És difícil tenir una bona aventura si no és així. - Mirant-los als ulls un a un.

- A mi em preocupa la germana, ella està... Amb una malaltia que només és curs amb una ploma i; ja la tenim, però hem d'acabar el que ens va dir l'alcalde. - Volant irregularment.

- És complicada la teva posició. On és la direcció de la teva germana? - Apuntant coses en una llibreta.

- Bueno, ella viu amb mi, al Principat de Haila, són a can espècies. - Inquieta.

- Podem fer un tracte, enviaré aquesta ploma on viu ella, amb el millor metge que tenim. A canvi necessitaria unes espècies en concret, et sembla bé? - Firmant el paper que està escrivint.

- Ho agrairia, és de veritat? - Certa desconfiança.

- Té, llegeix-to tot, si vols firmar-ho, és per fer-ho formal. - Entregant la llibreta.

- Jo. - Arrepentint-se al moment Dybbuk.

- Explica'm, segur que podrem fer alguna cosa. - Continuant impassible.

- És complicat, una cosa que em fa mal, em treu el somni, de fa anys... - Sense acabar la frase.

- Val, mira té, és un paper de confidencialitat, amb ell jo no podré dir res del que m'expliquis a mi, però ells no podran estar presents. - Assenyalant a la resta de l'equip.

- Vale. - Molta dificultat.

- De mentre, podeu anar a veure Neurona, saludar a la gent, mirar el mercat, de segur també hi ha alguna activitat interessant per fer en algun lloc. - El grup amb cares de relaxació accepten i se'n van a descobrir aquesta vila.

- Ara que estem aquí, per on vols començar, no hi ha pressa. - Agafant una llibreta nova i apuntant el seu nom.