Històries

Dybbuk com cada dia va al camp, seguint la tradició de la família. El sol encara no surt, tot fosc, no es veu gairebé res. A mesura que s'apropa al seu pare que treballa regant els cultius, els primers raigs de sol apareixen. La figura gran, amb banyes fosques, pell vermella, ulls en forma de serp verda, treballa. - Com sempre arribes aviat petit. - El camp m'agrada. - Seriosament. Agafant la guerra d'aigua, fa relleu al seu progenitor. Amb bon domini fa córrer el líquid a totes les plantes, alguna necessiten menys, d'altres més. En acabar-se s'apropa al pou, enganxa el dipòsit vuit i progressivament el baixa; en tornar a estar a dalt està ple de nou. Repeteix tot el procés fins a tenir tot ben humit, amb el sol a l'horitzó. El camp es mostra blanc amb taques de colors. Amb el seu pare treuen fulles amb forats. Purgat el camp, es fixen en els fruits prou madurs per recol·lectar-se. Cinc cistelles plenes de diverses verdures i fruites. Les porten dins la primera ...

Parets de roca irregulars en una sala petita, el terra irradiant llum blava que puja. Tothom ha caigut bé, tenint en compte les parets més estretes que el forat de dalt, com si aquesta llum els agafes. Una sortida única, amb plantes de gran luminescència vermella proporcionen una llum que parpelleja. Els nervis en flor de pell, ningú pronuncia cap paraula. Van seguir l'estret camí, fins a arribar a una sala luxosa. Il·luminada amb color groc, mobles de fusta fosca, detalls d'or per tot arreu, estanteries amb peces exòtiques, trofeus sobre coixins vermells. Un pot amb un líquid brillant amb color verd fluctuant, un animal estrany dissecat, peces tallades d'un metall nou, una màscara de fusta amb pintura verda fent formes, espais per la boca i ulls. La figura que van veure abans, es baixa la caputxa, una noia amb antenes, la pell verda, una boca fina, orelles i nas petit. Al costat seu una persona familiar, asseguda en una cadira darrere un escriptori. - Benvinguts, amics meu...

En acabar el soroll del cop, darrere de diversos pilars surten set mercenaris amb els mocadors tapant-los la boca. En un instant Azafrán baixa per comprovar com està la seva camarada, es recupera, a poc a poc. Diddy baixa amb molta agilitat i Dybbuk arriba menys gràcia a la vegada. Maya es queda agafant aquell cilindre de fusta. Un enemic amb armadura pesada s'apropa lentament, Eliana en recompondre's esculpeix al terra, en poca estona agafa aquest terra, ha creat un escut. L'estructura de l'altre grup és sòlida, primer el tanc amb una bola de ferro com arma. Al costat seu una noia també amb armadura pesada té un gran martell i un escut. A la seva esquena tres persones amb armes diferents, una espasa, un coll llarg i l'altre dues dagues. Al fons una parella amb arcs apuntant-los. Eliana amb el seu escut s'avança, la fada es queda darrere, mentre s'apropen als assaltants el simi amb un pal i Dybbuk amb mans nues. La gran bola impacta a l'escut, movent pas...

El caos de gent corrents impedia descobrir l'angle de l'atacant. Una semi gat cau davant seu, evitant fer-se mal posant les mans per frenar-se. S'aixeca movent les mànigues desfilades, el color verd fosc de la seva roba passa desapercebuda en el caos. Sense adonar-se'n la perd de vista, quan feia segons era davant seu. Gent de baixos barris amb expressions d'horror, aferrant-se a les seves armes sota la roba, corren mirant per tots els angles. En qüestió d'instants comecen a córrer també, arribant a una carpa tancada. - Mai podré ajudar-la. - Amb veu trista i volant en la seva altura. - Esteu bé? - Preocupació Eliana. - Sé qui poden ser. - El so de la pipa era l'únic que se sentia a dins - Qui? - Volant davant de Diddy. - Un grup mafiós, se'ls coneix com les aranyes. El de la cantina els coneix, però no va voler dir-me res. Són una gent perillosa, de segur volien aquesta recompensa. - El fum fent girons i formes divertides. - On estan? - Amb desesperació...

La placentera brisa en ple agost endolceix els quaranta graus. Els arbres de la llunyania aguanten les fulles seques d'un llarg estiu. Les petjades nues taquen de marró el seu cos. La llum de l'astre nutreix cada cel·lula que el crea. Els núvols expliquen històries que l'entretenen. La tija de la rosa, hostil al seu tacte, fa brotar sang del fons del seu cor. Petits voladors a les cames, li roben vida. Animalons angoixats que s'allunyen o l'ataquen. La seva pròpia traïció, doblegant els turmells. La bellesa atzarosa del món, que no es pot destruir. L'intencionalitat transformadora, influenciadores. Tot creant sensacions en brut, refinades pel sobre-pensament. Auto-sabotatge, sentint al màxim a cada passa. Ningú ha separat la seva essència, tot de casualitat. Cap influència directa en la revolució humana, cap lideressa. Ningún fil manipulant moviments, tampoc tisores. Un somni a complir, ser feliç.

L'animal de transport es diu Matriu, el seu guia és un mig animal. La pell blava, complexió prima, vestimenta modesta, però amb algun detall puntual daurat. Un parell d'anells cristal·lins blaugrana. Unes orelles similars a les guineus, nas de bèstia salvatge, ulls grans ben oberts i faccions fines. - Bona nit, o dia, tarda?, que fan forasters per aquí? - En baixar de Matriu mira cap amunt, la seva altura és molt més baixa del que imaginaven. - Estem buscant priva. - Movent la cua d'esquerra a dreta. - Sou d'aquests?, doncs seguiu-me, just anava cap allà. - Tornant a pujar a lloms del gran animal i fent-li cops per accelerar el ritme. Un paisatge molt extens no permet veure el final. Un paradís luminescent, poc fosc tenint en compte el quilòmetre sota terra. Per sort, aquesta vida subterrània no vol digerir-los. Tot i que, en cas contrari si voldrien fer-ho. Mirant amunt, en quaranta metros, es veuen arrels de diferents tipus, compactant la terra per crear aquesta cambr...