Atzarosa: De tot i res
La placentera brisa en ple agost endolceix els quaranta graus. Els arbres de la llunyania aguanten les fulles seques d'un llarg estiu. Les petjades nues taquen de marró el seu cos. La llum de l'astre nutreix cada cel·lula que el crea. Els núvols expliquen històries que l'entretenen.
La tija de la rosa, hostil al seu tacte, fa brotar sang del fons del seu cor. Petits voladors a les cames, li roben vida. Animalons angoixats que s'allunyen o l'ataquen. La seva pròpia traïció, doblegant els turmells.
La bellesa atzarosa del món, que no es pot destruir. L'intencionalitat transformadora, influenciadores. Tot creant sensacions en brut, refinades pel sobre-pensament. Auto-sabotatge, sentint al màxim a cada passa.
Ningú ha separat la seva essència, tot de casualitat. Cap influència directa en la revolució humana, cap lideressa. Ningún fil manipulant moviments, tampoc tisores.
Un somni a complir, ser feliç.
Comentarios
Publicar un comentario