Les profunditats: La guarida

El caos de gent corrents impedia descobrir l'angle de l'atacant. Una semi gat cau davant seu, evitant fer-se mal posant les mans per frenar-se. S'aixeca movent les mànigues desfilades, el color verd fosc de la seva roba passa desapercebuda en el caos. Sense adonar-se'n la perd de vista, quan feia segons era davant seu. Gent de baixos barris amb expressions d'horror, aferrant-se a les seves armes sota la roba, corren mirant per tots els angles. En qüestió d'instants comecen a córrer també, arribant a una carpa tancada.

- Mai podré ajudar-la. - Amb veu trista i volant en la seva altura.

- Esteu bé? - Preocupació Eliana.

- Sé qui poden ser. - El so de la pipa era l'únic que se sentia a dins

- Qui? - Volant davant de Diddy.

- Un grup mafiós, se'ls coneix com les aranyes. El de la cantina els coneix, però no va voler dir-me res. Són una gent perillosa, de segur volien aquesta recompensa. - El fum fent girons i formes divertides.

- On estan? - Amb desesperació, comprovant els flascons d'espècies.

- Sí. - Respon amb un to sec.

- Hem d'anar-hi. - Amb decisió presa, en veure que tots els recipients de vidre estan complets.

- Hem de fer-ho? - Dubtant Maya.

- En sembla bé. - Amb la mirada perduda i el cor de metall  quasi parat.

- Potser aconseguim algo útil. - s'autoconvenç Eliana.

- Intentem-ho. - Apagant el tabac.

Tard per penedir-se observen de prop el cos robòtic, el forat del mig és perfecte. L'ús de material professional és evident, la preocupació envaeix al grup. El mico, amb experiènciacia en aquests menesters, indica a la fada perquè vagi de pressa al lloc per comprovar. L'experiència queda confirmada en ser el lloc on es va realitzar el tir. En arribar, va observar fang contrastant el terra sec de la zona. Van seguir fins a una paret amb coves tapada amb una gran reixa, a l'entrada les trepitjades eren les mateixes.

- A dins hi ha algú amb una clau, no estarà lluny. - Encenent la pipa observant a Azafrán.

- Sí, tens raó, ara torno. - Endinsant-se a dins de l'amagatall.

- No perdonaré a qui l'ha matat. - Les línies blaves fluctuant la seva intensitat.

- Era un clanker, tampoc facis drama. - Traient fum de formes circulars.

- Ja està bé. - Llençant un cop de puny a la cara del mico, que encaixa de ple.

- Pareu! - Apartant amb cara de decepció a Dybbuk, la roba d'arquera ajuda als moviments.

- Estàs bé? - Encenent un cigarro al costat del caigut.

- Putas màquines. - Comenta en veu baixa amb la cara vermella.

- Ja tinc la clau. - Una brillantor voladora.

En apropar-se, obra la secció mòbil de la reixa. Els barrots gruixuts i junts evitaven el pas de persones; però no del vent. Aquesta estructura oxidada indicava la presència d'aigua a prop. Van passar creant dos grups distanciats, la nimfa va notar diferent l'ambient. En poques passes dos cossos apareixen en terra, cap tenia res interessant a sobre. 

Les són cavernes fosques amb unes parets irregulars que amenaça de ratllar la pell. Cap llum facilita les passes, no sembla un lloc per estar molts dies. Plantes de tota mena envaeix la zona. Sorolls de dues persones parlant tensa l'excursió, fan senyes per activar l'estratègia. Maya llença una pedra creant un soroll més fort del normal, al passadís de la dreta. Les veus cessen, Azafrán s'apropa ràpidament per l'altre camí de l'esquerra. La resta s'amaguen en una zona més fosca, al fons a la dreta apareix una figura. L'home amb una màscara de color groc investiga, l'elfa amb un tub de fusta envia un projectil. En caure fa soroll, avisant a la companya. Un fons amb mocador lila, espasa en mà i vestimenta dos tallers més ample ho observa cautelosament tot. S'amaga en saber de la presència de Maya. En tornar àgilment a cobert per on ha vingut, es posa al cobert a la cantonada. En pocs segons cau a terra derrotada, Azafrán apareix indicant que tot està assegurat.

La parella tampoc té res d'utilitat, a excepció de les veles. La sala on aquells dos parlaven no està feta de forma artesanal.  Les parets baixes generen claustrofòbia, l'absència de cadires peculiar, caixes i barrils decoren la zona. Un barril, rodejat de caixes, té un mapa. Aquest té color, travessat per una daga, amb línies marcant zones i un parell de monedes. El paper desvela la forma del complex natural, una gran extensió de passadissos, cavernes, una zona rodona i fosca. Maya agafa l'arma, el mico les monedes i descendent del seu vol el mapa la camarada. Passen per una zona d'aqüífer subterrani amb molt cabal. Més passos estrets creen noves formes a les camises i pantalons.

En una bona estona de caminada i baixades; finalitzen en una gran sala. Plantes brillants milloren la visió, fent viable apagar les veles. Tampoc hi ha silenci aquí, bastants veus diferents són fàcilment reconeixibles. La cautela augmenta en les noves condicions, aprofiten les columnes naturals que s'enlairen per evitar al sostre caure. El pas es complica en topar-se amb una aixada vertical. Eliana és la primera a mostrar valentia, les seves habilitats de mig cérvol li hereten bon talent en aquestes situacions. A la meitat del camí, la seva mà falla i cau avall fent molt soroll.