Les profunditats: Subhasta

L'animal de transport es diu Matriu, el seu guia és un mig animal. La pell blava, complexió prima, vestimenta modesta, però amb algun detall puntual daurat. Un parell d'anells cristal·lins blaugrana. Unes orelles similars a les guineus, nas de bèstia salvatge, ulls grans ben oberts i faccions fines.

- Bona nit, o dia, tarda?, que fan forasters per aquí? - En baixar de Matriu mira cap amunt, la seva altura és molt més baixa del que imaginaven.

- Estem buscant priva. - Movent la cua d'esquerra a dreta.

- Sou d'aquests?, doncs seguiu-me, just anava cap allà. - Tornant a pujar a lloms del gran animal i fent-li cops per accelerar el ritme.

Un paisatge molt extens no permet veure el final. Un paradís luminescent, poc fosc tenint en compte el quilòmetre sota terra. Per sort, aquesta vida subterrània no vol digerir-los. Tot i que, en cas contrari si voldrien fer-ho. Mirant amunt, en quaranta metros, es veuen arrels de diferents tipus, compactant la terra per crear aquesta cambra amagada. El mapa no específica amb precisió els destins, només informació a l'engròs. Moltes passes en el seu passat, van acabar aturant-se sobtadament.

- Ja hi som. - Assenyalant un bolet enorme, suficient perquè ningú al món passi fam mai més.

- Aquí?, en un fong. - Una mà agafant el colze de l'altre braç, pell tocant metall.

- Sí, estrany a què sí, ara a flipar. - De la butxaca surt una peça de fusta cilíndrica, amb forats estètics i formes mai vistes als extrems; un fent-se més petit i l'altre més gran.

Una música comença a inundar la gran caverna, un ritme melòdic, agradable a l'oïda. Al cap de dos minuts de privilegiat concert, el gran bolet va enlairar-se pel centre, creant una paràbola amb els extrems enganxats a terra.

Llum intensa apareix de dins, com obrir la porta al sol. En entrar una gentada de persones miren a un escenari. Els crits deixen sords al grup, anant al través de la concentració. El personatge que els ha portat fins aquí ja no està amb ells, com un núvol després de ploure. En caminar cap a unes tendes, qui les custodien comencen a Fer màrqueting.

- Bé?, la navalla que mai perd el fil?, vidres que fan tot a prop?, pot sempre fred? - Assenyalant a tot el que té sobre la taula.

- El potet, quant?, no hi ha preu. - Creant cercles amb fum de cigarro.

- Nous?, com tot aquí, coses valuoses o records. - Entre riures.

- Aquest verí, coneixement. - Assenyalant el fresquet amb el líquid de la primera lluita.

- Mmmmm, una mostra també. - Pensatiu.

- Tracte. - Preparant una mostra a un potet buit.

- Firmar. - Mostrant un paper, que acaba d'escriure amb les condicions, firmat per Maya Calico.

- Que estrany, com reben els records? - Guardant la nova adquisició.

- No sé, no mola, no és instantani, sabrà el coneixement en un temps, no sempre és igual. - Movent la cua en cercles.

Les següents parades ofereixen objectes interessants. La majoria no valen la pena, a excepció d'un llibre antic amb informació de Haila. No va ser gens de car, només el coneixement de la seva feina.  Azafrán té unes espècies a canvi de coneixement sobre d'altres. Eliana estafada per un litre d'aigua destil·lada, a canvi de coneixement sobre un poder que té gens comú. 

El silenci que s'ha produït sense avís, permet escoltar a la persona enfocada sobre la plataforma elevada. Uns aparells amplificaven el so.

- Bona nit, malparits!, comencem l'esdeveniment que tant heu esperat. La subhasta puja! - Crits confirmant l'afirmació.

- Calma, calma, avui portem aquest trofeu. - Una tela de camí a terra mostra una petita cúpula amb base de fusta de les mans de l'acompanyant del presentador.

- Una ploma de fènix! - Crits per part de tothom impedeixen continuar escoltant al presentador.

- Comencem! - La gentada deixa de parlar en escoltar-ho.

- Jo!, els records del meu germà. - El primer a dir-se després d'un silenci allargat.

- Un segon. - Tancant els ulls, després d'una estona els obre i assisteix.

- Algú dona més?! - Amb to ferm evidenciant l'experiència de qui presenta.

- Sí, els records dels meus pares! - Les paraules de Azafrán, creant petits xiuxiueigs. 

- Acceptat!, algú?! - Després del mateix procediment anterior.

- Per què? - Galopant per posar-se al costat de la companya.

- És important... - Aletejant distretament escoltant les següents ofertes.

- Serà difícil superar l'última aposta, va per davant de la teva. - Mentre treu fum de la pipa.

- No pot ser. - Veu fluixa, indignada, trista, desesperada d'Azafrán.

- Digues-me, és molt important? - Una veu quasi de metall.

- Sí, la meva germana, pot salvar-se, però... - La veu trista ha estat interrompuda per la veu encara més metàl·lica.

- Jo!, aquest pot. - Pronuncia Dybbuk mostrant un potet amb ungles el més alt que pot.

Al cap d'una estona amb els ulls tancats, l'acompanyant a l'escenari obre molt els ulls. Amb una expressió de gran felicitat i sorpresa; queda petrificat uns instants. L'antifaç dificulta interpretar les intencions, però no evita entendre les seves paraules.

- Adjudi... - una altra persona del públic interromp.

- Alto!, jo ofereixo tots els meus records! - Un robot de colors daurats.

- S'ha acabat la subhasta. - Després d'estona amb ulls tancats.

- Els records del robot són el pagament per aquesta ploma! - Amb gràcia el presentador.

Un so fort provoca un silenci inorgànic. Un grup gran comença a córrer desesperadament, deixant veure el cos del guanyador amb un forat al mig.